Creiem que els
canvis de paradigma a una societat es produeixen per grups de persones valentes,
que creuen fermament en allò que fan i pel que lluiten cada dia. Hospital Amic
n’és un gran exemple.
No entenen un altre manera de tractar als infants hospitalitzats, i d’això te n’adones quan
parles amb qualsevol de les persones de l’equip. La paraula “cura” va molt més
enllà d’una atenció física al focus del mal: la por, l’ansietat, els bloquejos
emocionals que genera la malaltia en un nen o una nena. No només orbitan al
voltant d’aquesta, sinó que, tal i com expliquen el Dr. Antonio
Garcés
o la infermera-psicòloga Nuria
Serrallonga
, influeixen en tot el procés de manera positiva o negativa, segons
l’atenció dedicada.
Pot sembla
innovador, però “només” estan implementant els drets dels nens i les nenes
hospitalitzats, ja protegits segons la Carta Europea
de l’any 1986
.
Una de les
conseqüències secundàries, que no menys important, és l’estalvi en la inversió
econòmica a mig termini, ja que s’ha demostrat que amb un treball coordinat com
el d’Hospital Amic,
el procés d’hospitalització s’escurça.
Explicant-ho així
sembla lògic i evident, però realment no ho és, i tal i com s’està desvirtuant l’estat del
benestar
al nostre país, ens allunyem molt d’aconseguir implementar-ho a
tot arreu. Quan hi ha persones que poden morir a una llista
d’espera
, pot semblar absurd exigir que a més es vulguin tenir en compte
les seves emocions.
Les persones
valentes han de fer front a moltes recances, i aquesta és una, la de les
prioritats.
Una altra lluita
és dins del propi sistema sanitari: no tothom veu la necessitat de que un pallasso o el propis pares entrin a
quiròfan; que els gossos puguin estar
a qualsevol espai de l’hospital, encara que aconsegueixin que un nen accepti la seva cadira de rodes; que a través d’un
dibuix es pugui detectar la negació d’una amputació d’una cama,…hi ha tants
exemples com nenes i nens.
Per això era molt
important aconseguir visibilitat i legitimitat per part del sector sanitari.
Per la resposta que hi va haver a l’auditori de l’Hospital Sant Joan de Déu la
setmana passada, a la presentació interna del vídeo, creiem que un primer pas per aconseguir-ho està fet.

Aquí el
podeu veure: