Presentem projecteFAM
Expliquem silencis.
Volem compartir amb vosaltres el projecte que
ens té sense temps d’escriure el blog i que explica, en part, el nostre
silenci blogueril: ProjecteFAM. Ja el podeu conèixer a fons al seu web i
subscriure-us al blog per estar al dia.
I, el nostre segon silenci
amb el que volem trencar és el de la FAM. Un silenci permanent,
inexplicable, tràgic, inacceptable que volem trencar embarcant-nos en
aquest projecte que ens tindrà molt ocupades i del que esperem en
sentireu a parlar molt.
Per començar a entendre’l, us deixem el concepte.
Un projecte de comunicació transmedia per a l’eradicació de la fam
Ens tremola el pols a l’hora de deixar per escrit que 25.000 persones al dia moren de fam. 25.000 persones, 25.000 persones…
hauria de ser-ho en un món amb tant excedent d’aliments. Són 25.000
persones que deixen de viure en aquest món, que deixen enrere els seus
somnis, els seus plans de vida, les seves famílies. De vegades un
llegeix, que en un món hiperpoblat, que 25.000 persones perdin la vida
és acceptable, de fet, hi ha qui ha plantejat que és necessari. Encara
que és clarament inacceptable que el sistema social en el qual vivim no
els hi garanteixi el dret a tenir menjar i beguda per a que el seu cos
aguanti les vicissituds que els hagi tocat viure. Són 25.000 persones
que tenen algú que els estima, que tenen qui els trobarà a faltar. Unes
25.000 persones, pares i mares que deixen orfes a nens i nenes, fills i
filles que moren deixen enrere pares amb aquest buit. A Quepo treballem
amb moltes organitzacions socials, de justicia social, de drets humans i
al llarg d’aquests anys hem anat acumulant una pregunta Com és possible
que aquest tema no estigui a l’agenda d’aquestes organitzacions? És
més: Com és, siguem sincers, que aquest tema estigui arraconat per la
majoria per ser, diguem-ho així, incòmode, pesat, “poc transformador”?
Un tema que aborden els que defensen la caritat. Això d’enviar ajuda. De
recollir menjar i tal. La fam, sí, sí. Molt dura, la fam.
“Fam”
va començar com un acte de rebel·lia cap aquesta actitud. La nostra
manera de no acceptar l’inacceptable. Així que ens plantegem fer un
projecte fet a mida de cadascun dels grups amb els que creiem que és
necessari treballar per tal de generar algun canvi. Pensant en els
diferents públics als quals volíem explicar la complexitat de les causes
de la fam, ens vam adonar de la quantitat de temes que necessitàvem
abordar i els diferents relats que volíem construir, per la qual cosa
vam decidir fer un projecte transmedia. No es poden explicar tantes
històries, des de tants punts de vista, pensant alhora en els diferents
graus de consciència social dels públics sense construir el món de
narratives que permet un projecte transmedia.
Necessitem explicar
que la fam és política. No és només una qüestió del país on neixes (el
país del món mès famolenc no és africà), o de si pateixes una guerra o
una sequera. Les 25.000 persones que moren cada dia, ho fan perque viuen
en un sistema polític i econòmic global que els perpetua en la seva
situació i els impedeix qualsevol alternativa. Com? Això és el que anem a
explicar amb FAM.
