Créixer econòmicament per transformar socialment (I)

 In Altres temes

Inaugurem amb aquest post una sèrie d’articles sobre la nostra experiència en el programa Learning to Grow Coop, una iniciativa impulsada per la Fundació Seira i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Aquest programa té l’objectiu d’oferir a un grup de 12 cooperatives seleccionades prèviament un acompanyament centrat en el procés de sostenibilitat i creixement de la l’entitat. La formació l’imparteix la cooperativa Tandem Social.

La nostra manera de treballar intenta allunyar-se de les idees més convencionals de la prestació de serveis de comunicació que tendeix a estandaritzar processos, paquetitzar productes, buscar la màxima eficiència cost-benefici. És la cerca de l’impacte per l’impacte, heredada del màrqueting convencional, visites i plays. És evident que els que treballem amb un enfocament socialment transformador volem arribar al màxim nombre de persones possibles, però valorem més el que queda després de l’impacte comunicatiu, i no pas l’impacte en si mateix. Quina idea hem construït d’allò que parlàvem, qui ha participat de la construcció del relat, quin estereotip hem col·laborat a desmuntar, quines preguntes o dubtes hem posat sobre la taula, quines relacions hem generat, qui no es coneixia ara es segueix, quines connexions s’han generat en el procés i quina narrativa hem incrustat en l’imaginari col·lectiu. Nosaltres no veiem els interlocutors com clients sinó com aliats amb qui col·laborar per portar a terme un projecte en comú, sense importar si aquest és més gran o més petit. Quan decidim tirar endavant un projecte és perquè hi trobem el potencial transformador o perquè creiem que podem ajudar a millorar el projecte comunicativament, estratègicament, per fer-lo anar més enllà. Per la nostra realitat (el món de la comunicació social i estratègica, l’audiovisual, la cultura, l’educació pel desenvolupament…) i les eines que mobilitzem: discursos, formats, canals, llenguatges, relats; cada projecte és un món, el treball és fet a mida, de manera artesanal. Aquesta és la nostra forma d’entendre la comunicació i no veiem com podria contribuir a la transformació social d’una altra manera.

Però també és cert que som esponges disposades a aprendre, antenes atentes a les noves tendències, als nous relats i suports. No ens podem permetre desconnectar del que diu la societat i com ho diu. Especialment en un moment tant volàtil com l’actual on les relacions socials s’han vist modificades d’un dia per l’altre amb l’aparició de la pandèmia global. Les formes de comunicar, treballar i relacionar-se estan mutant i seria una negligència donar l’esquena a aquests processos de canvi. La crisi econòmica rampant també ens afecta i la incertesa que genera dificulta dissenyar estratègies a llarg termini. Aquesta curiositat i ganes d’innovar i millorar també son un pilar del nostre projecte i intentem incorporar tot plegat per fer de la nostra entitat un organisme més viable, tant econòmicament com humanament.

És per això que hem incorporat elements molt útils, que ens han canviat l’enfoc d’algunes coses tal i com les fèiem fins ara, gràcies a la visió proposada pel programa LTCG i l’acompanyament individualitzat que fan en forma de mentoria. Buscar l’eficiència és també un objectiu polític de l’organització que ens permetrà assolir la viabilitat de l’entitat i dels equips i ajudar els nostres aliats de forma més eficaç i centrada en les necessitats dels projectes.

  • Producció i reproducció: els projectes i allò que els fa possibles.

Moltes vegades tenim tendència dins l’economia social i solidària a contraposar aquestes dues dimensions de les tasques d’una cooperativa. La producció faria referència a una visió més economicista i finalista de la feina. La reproducció l’associem a les tasques de cures que sostenen l’organització. Res més lluny de la realitat. Ambdues dimensions s’han de conjugar i han de guardar l’equilibri i proporció que siguin òptims depenent de l’organització.

Les tasques productives són totes aquelles destinades a l’execució, la dedicació de l’equip més directament relacionada amb el desenvolupament dels projectes. En el nostre cas són les hores de feina que l’equip dedica al que finalment és la font principal d’ingressos de l’entitat: els projectes d’incidència política i social, les campanyes de comunicació, les produccions audiovisuals, les consultories en comunicació estratègica, etc. Amb totes les àrees implicades: disseny gràfic, xarxes socials i comunicació, producció audiovisual, direcció creativa, facilitació, consultoria i formació.

La feina reproductiva fa referència a aquelles tasques necessàries pel bon funcionament de l’organització però no directament implicades en els projectes ni susceptibles de generar facturació. Parlem sobretot de la gestió i administració, la comunicació de l’entitat, la coordinació i planificació i els espais de cures. L’àrea comercial, és a dir la recepció de projectes o recerca de finançament dels projectes propis podria situar-se a cavall entre les tasques productives i reproductives.

Per altra banda, una part de l’estructura de costos vinculada al sosteniment de l’activitat serien les despeses d’estructura de l’entitat. Bàsicament aquelles relacionades amb el lloguer de l’espai de treball, els subministres, els serveis externs no destinats als projectes com son les despeses de gestoria, notari, comissions bancàries, etc. i les amortitzacions de l’equipament tècnic.

És molt important tenir ben calculats els percentatges del cost reproductiu i l’estructura que poden suportar el nostre nivell d’ingressos. O dit d’altra manera, pressupostar els projectes tenint en compte que aquests també han de cobrir l’estructura i les tasques reproductives.

Caldria respondre la pregunta: De cada 100€ que entren a l’entitat quin import es destina a l’equip intern, quin a les despeses externes vinculades als projectes, quin a les tasques reproductives i quin a les despeses d’estructura? El preu hora de l’equip de producció ha d’estar calculat en base a aquests pesos. I si algun d’aquests àmbits està sobredimensionat buscar la manera de reduir la seva pressió sobre el conjunt de l’entitat. Podem reduir les despeses d’estructura, podem ser més eficients en les feines de reproducció? O potser cal augmentar l’escala de facturació, créixer progressivament per reduir aquestes percentatges?

Aquest és un exemple molt clar de com una major eficiència (econòmica) també representa una major viabilitat dels projectes i dels equips. Les necessitats del projecte son la prioritat on hem de situar esforços. La nostra proposta de valor ha d’estar pensada en base a les necessitats dels nostres aliats i fer-ho amb un equip que senti que està al centre de l’organització.

La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.

Recommended Posts

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.