PODER DECIDIR QUÈ FER I AMB QUI TREBALLAR (III)

 In Altres temes
  • Estratègia comercial: decidir què fer i amb qui treballem.

L’estratègia o pla comercial ha estat un dels conceptes que ha generat més controvèrsia dins la nostra organització. “Nosaltres no tenim pla comercial”, “treballem amb qui volem i vol treballar amb nosaltres”, “mai diem que no a una proposta si aquesta s’ajusta a la nostra missió i el seu projecte polític ens agrada” son algunes de les reflexions que teníem a l’hora d’abordar aquesta àrea que ens ressonava massa a màrqueting convencional i departament de vendes. Però tenir una posició reactiva respecte a la recepció de projectes no vol dir que no tinguem un pla comercial. Que els criteris socials o l’afinitat amb els objectius de transformació social dels projectes associats siguin la prioritat també forma part d’una estratègia comercial, aquesta no es redueix, en el cas de l’economia social i solidària, a la màxima rendibilitat econòmica. Per altra banda, també és cert que aquests elements han d’anar acompanyats de criteris de viabilitat econòmica si volem fer els projectes i els equips més viables i sostenibles. Pressupostar per sota del cost real (“mal vendre”) és molt fàcil i posa en perill la sostenibilitat del propi projecte i de l’entitat.

Donar la volta a l’estratègia comercial i abordar-la des d’un punt de vista més pro-actiu ens permetrà planificar millor el calendari de producció. Veure al llarg de l’any o el semestre on tenim els pics de feina i on seria desitjable no encabir nous projectes. Detectar els moments de menys dedicació de l’equip per concentrar espais de treball no vinculats als projectes en execució com poden ser el disseny de projectes propis, sessions creatives, formatives, tasques reproductives o recerca de finançament. Una millor planificació va en la línia de treballar millor per augmentar el benestar de l’organització.

Al mateix temps, un pla comercial ben definit ens permetrà establir uns criteris de rendibilitat o filantropia amb els projectes que decidim portar a terme. Coneixent l’estat financer de l’entitat gaudirem de més informació per saber en quin moment ens convé dedicar energia a projectes més rendibles i en quin moment volem fer apostes per projectes que ens motiven més enllà de la rendibilitat.

També cal treure’s del cap la clàssica idea del comercial encorbatat picant a la porta per vendre els seus productes. L’acció comercial no passa només per buscar nous projectes, nous segments i nous aliats. Això és costós i requereix un procés inicial de reconeixement on cal invertir molt de temps. Una de les vies de creixement més a l’abast de les cooperatives son els seus propis projectes. Detectar el potencial que tenen els projectes en marxa i analitzar com fer-los créixer, fer-los més ambiciosos, amb voluntat d’arribar a més gent i tenir major impacte.

Entroncar l’estratègia comercial amb la recerca de finançament és vital. Moltes vegades, pel tipus d’entitat amb les que treballem, la recerca de finançament és una de les necessitats que la nostra proposta de valor ha de cobrir. Aquest tipus d’acció, fer més ambiciosos els projectes (creixement horitzontal) també forma part de l’estratègia comercial de la cooperativa i alhora de l’abast transformador en termes socials o d’incidència política.

I per últim, la idea de replicabilitat. Com explicàvem més amunt, nosaltres sempre fem projectes a mida de les necessitats dels aliats i adaptat als objectius que perseguim. Però al cap dels anys hem generat uns coneixements compartits, tenim processos de treball parametritzats, sabem molt bé quins relats i formats encaixaran millor segons el tipus de projecte i això ens permet no haver de començar de zero a cada vegada. Això no té res a veure amb la fabricació en sèrie o el consum de masses. Hi ha parts del procés de treball que es pot replicar fàcilment en diversos projectes i això no només ens permet optimitzar la feina, també ens permet dedicar més temps al procés creatiu i dedicar energies a generar major impacte.

Aquesta estratègia comercial, independentment de que existeixi una figura encarregada de la recepció dels projectes, la primera presa de contacte, qui aborda els briefings i trasllada la proposta a l’equip, ha de ser una estratègia compartida, mancomunada dins l’organització, especialment per aquells professionals que estan més directament vinculats als projectes i coneixen molt bé el potencial que poden tenir les idees que estan desenvolupant.

  • Intercooperació.

Un dels aspecte on el programa LTGC ha fet major incidència és en la intercooperació. Entesa com la suma de sinergies per obtenir un resultat major a la mera suma d’uns i altres. La intercooperació té molt a veure amb l’escalabilitat dels projectes. Si ens ajuntem diverses cooperatives podrem portar a terme projectes més ambiciosos o podrem aspirar a presentar-nos a projectes que requereixen una solvència tècnica que independentment no podem assolir.

Es tracta també d’un procés d’aprenentatge comú, de construcció d’aliances clau i de confiança no exempt de dificultats. Però també és cert que la intercooperació té molt potencial per contribuir al creixement i l’eficiència mancomunant recursos i expertesa.

La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.

Recommended Posts

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.