AVANÇAR ENLLOC DE CONTENIR (II)

 In Altres temes
  • Ingressos vs despeses: avançar en lloc de contenir.

Un dels aprenentatges més importants que hem assolit amb el programa LTGC és la necessitat de concretar objectius assolibles. El context actual altament incert no permet una planificació estratègica a llarg termini (3 anys vista) i sembla molt més útil treballar amb projeccions anuals o bianuals on bolcar objectius de creixement realistes i desplegar a partir d’aquí el pla de treball necessari per assolir-los.

Moltes vegades, especialment en situacions de davallada de l’activitat i crisi generalitzada com la que hem patit aquest 2020, tendim a posar el focus en les despeses o l’estructura de costos i buscar les vies per contenir-les. En el cas de l’economia social i solidària on les retribucions salarials i les càrregues de feina són (amb comptades excepcions) un àmbit certament a millorar, sembla difícil poder reduir encara més aquestes partides sense augmentar el nivell de precarietat de les treballadores i cooperativistes. Les despeses d’estructura es suposa que ja son el màxim de contingudes possible en condicions normals. Òbviament, en situacions extremes com les d’aquests mesos, pot donar-se el cas que no existeixi alternativa a retallar salaris o recórrer als expedients de regulació temporals per l’abrupta caiguda de l’activitat i les dificultats per mantenir la cooperativa, però cal dissenyar un escenari on aquest recurs sigui el més contingut possible, consensuat i només a curt termini.

Moltes vegades sentim a dir que cal desprecaritzar l’economia social i solidària. Què vol dir això exactament? Hem de millorar les retribucions salarials, construir entorns de treball viables on la conciliació familiar sigui un factor central de l’equació i tendir a optimitzar les càrregues de feina, superar la sensació enquistada de desbordament i estrès. Difícilment podem aspirar a ser alternativa al sistema sense tenir aquests elements per bandera. Aconseguir entorns de treball viables i desenvolupar projectes transformadors en sintonia amb la nostra missió no només no és incompatible amb el creixement sinó que aquest pot permetre’ns assolir aquests objectius.

Si ens concentrem en l’estratègia de creixement cal definir objectius quantificats i tenir indicadors de seguiment senzills i fàcilment consultables. Quin nivell de retribució volem assolir? Establim la forquilla salarial que l’entitat consideri adequada, projectem quins augments anuals o semestrals hauríem d’aplicar per assolir-la i quantifiquem quin impacte haurà de tenir la partida d’ingressos per aconseguir-ho.

Per altra banda, podem agilitzar els processos de treball, simplificar algunes tasques, reduir la càrrega de feina per fer front a un nombre major de projectes i alhora millorar el benestar dels equips de treball, ajustar-se a les jornades laborals acordades i prioritzar la conciliació familiar?

En definitiva, podem augmentar l’escala de projectes sense incorporar més persones a l’equip? Aquí sorgeixen dos àmbits amb molt recorregut de millora: l’estratègia comercial i els processos de treball, que tractarem més endavant.

La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.

Recommended Posts

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.