Number of results 2
for manifestacio
20/03/2009 - Testimonis de les càrregues policials contra els estudiants a Barcelona
PLOUEN LES CRÍTIQUES PER L'ACTUACIÓ POLICIAL EN EL DESALLOTJAMENT DELS ESTUDIANTS TANCATS AL RECTORAT DE LA UB, QUE ES VA SALDAR AMB 100 FERITS
Sembla que el balanç final va ser d’un centenar de ferits, entre els quals hi ha manifestants, mossos d’esquadra, periodistes i fins i tot vianants que només passaven per allà. El que va passar el dimecres 18 de març a Barcelona serà recordat i debatut durant molt de temps. El desallotjament dels estudiants que ocupaven el rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) va desencadenar en tota una jornada de manifestacions i càrregues policials. La violència amb què es van emprar els mossos d’esquadra ha estat àmpliament criticada.
Tot va començar quan el rector de la UB, Dídac Ramírez, va decidir desallotjar l’espai que des de novembre ocupava un grup d’estudiants en protesta contra el pla de reforma universitària de Bolonya. “L’acord al qual vam arribar amb els estudiants per mantenir el tancament consistia en què no hi hagués violència, però alguns grups han passat la línia vermella. És més, alguns dels tancats no eren ni universitaris. No he tingut més remei”, va declarar Ramírez als mitjans de comunicació.
Tot va començar quan el rector de la UB, Dídac Ramírez, va decidir desallotjar l’espai que des de novembre ocupava un grup d’estudiants en protesta contra el pla de reforma universitària de Bolonya. “L’acord al qual vam arribar amb els estudiants per mantenir el tancament consistia en què no hi hagués violència, però alguns grups han passat la línia vermella. És més, alguns dels tancats no eren ni universitaris. No he tingut més remei”, va declarar Ramírez als mitjans de comunicació.
A les 5.30 de la matinada van arribar els mossos d’esquadra i van iniciar el desallotjament dels 53 estudiants enclaustrats. Segons la versió estesa pels mitjans de comunicació, la majoria dels joves va abandonar l’edifici sense oposar resistència, mentre que un petit grup va decidir resistir-s’hi pacíficament asseient-te al terra. Un cop a fora de l’edifici, els estudiants van seguir amb la seva protesta asseient-se a la calçada i tallant el trànsit.Minuts després, amb les classes ja suspeses i l’edifici històric de la UB tancat, els estudiants, que ja eren uns 600, van improvisar una marxa fins al Departament d´Innovació, Universitats i Empresa, on es va produir una nova càrrega policial que va sorprendre per la seva duresa indiscriminada, ja que també va afectar periodistes i ciutadans que no tenien res a veure amb la manifestació. Segons fons oficials, aquesta reacció dels mossos es va produir com a conseqüència dels intents d’alguns manifestants d’accedir a l’edifici a través del terrat de l’immoble contigu.
Manifestació i aldarulls
La indignació provocada pels incidents enregistrats al matí va donar lloc a la convocatòria d’una manifestació molt més nombrosa i on, a més d’estudiants, hi havia ciutadans que protestaven contra l’actuació de les forces de seguretat i activistes d’altres moviments. El càlcul del nombre de participants oscil•la entre els 2.500 i els 5.000. La tensió acumulada ja era tal que no van trigar a reproduir-se les escenes violentes als carrers del centre de Barcelona.
Els aldarulls van degenerar, un cop dissolta la manifestació, en una autèntica persecució policial, ja que durant dues hores els mossos d’esquadra es van dedicar a empaitar alguns dels participants a la protesta pels carrers de Ciutat Vella.
Reaccions
El Col•legi de Periodistes ha comptabilitzat un total de 31 professionals ferits a la batalla campal del dia 18 de març, on tot i anar degudament identificats com a informadors van resultar agredits per la policia. El divendres dia 20 un centenar de periodistes es va concentrar davant el palau de la Generalitat per protestar contra l’actuació dels antiavalots. Així mateix, el Col•legi de periodistes ha demanat al conseller d’Interior que s’obri una investigació sobre els fets i que es depurin responsabilitats.
En una postura tèbia que no ha agradat a cap de les parts implicades, el conseller d’Interior, Joan Saura, ha lamentat el que va ocórrer i ha encarregat un informe per aclarir els fets. Aquesta postura ha estat objecte de crítiques pels sindicats dels mossos d’esquadra, que consideren adequada la resposta donada pels antiavalots el 18 de març. Toni Lara, de SME-CCOO, va qualificar de “penosa” l’actitud de Saura i va declarar que els membres del cos se senten “desemparats” sense el recolzament de les institucions.
Per la seva banda, el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) va criticar la “brutalitat” policial i va condemnar el que considera un “increment de la repressió contra els estudiants”. Els estudiants han demanat les dimissions del rector de l’UB, Dídac Ramírez, i del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.
El Col•legi de Periodistes ha comptabilitzat un total de 31 professionals ferits a la batalla campal del dia 18 de març, on tot i anar degudament identificats com a informadors van resultar agredits per la policia. El divendres dia 20 un centenar de periodistes es va concentrar davant el palau de la Generalitat per protestar contra l’actuació dels antiavalots. Així mateix, el Col•legi de periodistes ha demanat al conseller d’Interior que s’obri una investigació sobre els fets i que es depurin responsabilitats.
En una postura tèbia que no ha agradat a cap de les parts implicades, el conseller d’Interior, Joan Saura, ha lamentat el que va ocórrer i ha encarregat un informe per aclarir els fets. Aquesta postura ha estat objecte de crítiques pels sindicats dels mossos d’esquadra, que consideren adequada la resposta donada pels antiavalots el 18 de març. Toni Lara, de SME-CCOO, va qualificar de “penosa” l’actitud de Saura i va declarar que els membres del cos se senten “desemparats” sense el recolzament de les institucions.
Per la seva banda, el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) va criticar la “brutalitat” policial i va condemnar el que considera un “increment de la repressió contra els estudiants”. Els estudiants han demanat les dimissions del rector de l’UB, Dídac Ramírez, i del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.
07/11/2008 - Els ciutadans sortiran al carrer el 15-N per protestar contra la gestió de la crisi
ELS INTERNAUTES CONVOQUEN UNA JORNADA DE MOBILITZACIONS CONTRA LA SORTIDA QUE ELS ESTATS ESTAN DONANT A LA CRISI
La convocatòria fa dies que circula per internet i s’està estenent amb rapidesa. El dissabte 15 de novembre a les cinc de la tarda són el dia i hora elegits per a portar a terme un seguit de concentracions de protesta que tindran lloc a un bon nombre de ciutats de manera simultània. La data elegida per aquesta mobilització massiva per protestar contra la gestió que de la crisi estan fent les principals potències econòmiques no és aleatòria, ja que s’ha fet coincidir amb la reunió que aquell mateix dia mantindran a Washington els representants del G-20 als per pactar actuacions conjuntes davant la situació econòmica.
La iniciativa, sota el lema “La seva crisi: que la paguin ells”, s’ha portat a terme a través d’un correu electrònic on es convida tota la ciutadania a prendre part en el moviment. Entre d’altres afirmacions, el correu destaca que per tal de salvar els bancs de la crisi, els Estats Units han creat un fons de 700.000 milions de dòlars, xifra cinc vegades superior al que destina l’ONU al programa Objectius de Desenvolupament del Mil•leni per eradicar la pobresa. “A l'Estat Espanyol”, s’afirma, “el govern li ha donat 100.000 milions d'euros als mateixos bancs que estan desnonant a moltes famílies per no poder pagar la hipoteca”. Tot plegat, polítiques que, segons els convocants de les manifestacions, consisteixen a “privatitzar els beneficis” i “socialitzar les pèrdues”.
“Està clar que els grans partits governen per a la banca i que els grans sindicats no protestaran”, conclouen: “Només la gent del carrer podem denunciar-ho”.
Consulta el llistat de ciutats on hi ha manifestacions convocades, aquí:
Exigeixen la participació de tots els governs i no sols del G-20
Per altra banda, un total de 590 organitzacions de 88 països diferents han emès una declaració en què demanen que les decisions pel que fa a l’actuació davant la crisi no es prenguin unilateralment a càrrec del G20, sinó que s’hi impliqui també la societat civil i els governs de tots els països. “Ja que els impactes seran majors sobre les persones més pobres, a les economies emergents i als països en desenvolupament, no haurien de tenir veu els governs de tots els països i els pobles en lloc de només els qui són responsables d’aquesta crisi?”, ha afirmat Lidy Nacpil, coordinadora regional de Jubileo Sur – Movimiento sobre Deuda y Desarrollo de Asia/Pacífico.
Segons els col•lectius que signen el document, per trobar sortida a la crisi s’hauria de celebrar una conferència de caràcter internacional, que hauria de ser convocada per l’ONU i hauria d’estar oberta a la participació de tots els països, així com de la mateixa ciutadania a través de consultes regionals. “Qualsevol intent per part dels països més poderosos d’arribar a un acord sense fer front a una consulta pública i sense la participació de la majoria dels països del món a través d’un procés incloent socavarà més encara la confiança pública”, ha senyalat Roberto Bissio, de l’organització Social Watch Uruguai.
Pots consultar la declaració íntegra, així com el llistat d’entitats que la subscriuen, aquí:
La iniciativa, sota el lema “La seva crisi: que la paguin ells”, s’ha portat a terme a través d’un correu electrònic on es convida tota la ciutadania a prendre part en el moviment. Entre d’altres afirmacions, el correu destaca que per tal de salvar els bancs de la crisi, els Estats Units han creat un fons de 700.000 milions de dòlars, xifra cinc vegades superior al que destina l’ONU al programa Objectius de Desenvolupament del Mil•leni per eradicar la pobresa. “A l'Estat Espanyol”, s’afirma, “el govern li ha donat 100.000 milions d'euros als mateixos bancs que estan desnonant a moltes famílies per no poder pagar la hipoteca”. Tot plegat, polítiques que, segons els convocants de les manifestacions, consisteixen a “privatitzar els beneficis” i “socialitzar les pèrdues”.
“Està clar que els grans partits governen per a la banca i que els grans sindicats no protestaran”, conclouen: “Només la gent del carrer podem denunciar-ho”.
Consulta el llistat de ciutats on hi ha manifestacions convocades, aquí:
Exigeixen la participació de tots els governs i no sols del G-20
Per altra banda, un total de 590 organitzacions de 88 països diferents han emès una declaració en què demanen que les decisions pel que fa a l’actuació davant la crisi no es prenguin unilateralment a càrrec del G20, sinó que s’hi impliqui també la societat civil i els governs de tots els països. “Ja que els impactes seran majors sobre les persones més pobres, a les economies emergents i als països en desenvolupament, no haurien de tenir veu els governs de tots els països i els pobles en lloc de només els qui són responsables d’aquesta crisi?”, ha afirmat Lidy Nacpil, coordinadora regional de Jubileo Sur – Movimiento sobre Deuda y Desarrollo de Asia/Pacífico.
Segons els col•lectius que signen el document, per trobar sortida a la crisi s’hauria de celebrar una conferència de caràcter internacional, que hauria de ser convocada per l’ONU i hauria d’estar oberta a la participació de tots els països, així com de la mateixa ciutadania a través de consultes regionals. “Qualsevol intent per part dels països més poderosos d’arribar a un acord sense fer front a una consulta pública i sense la participació de la majoria dels països del món a través d’un procés incloent socavarà més encara la confiança pública”, ha senyalat Roberto Bissio, de l’organització Social Watch Uruguai.
Pots consultar la declaració íntegra, així com el llistat d’entitats que la subscriuen, aquí:
notícies
newsletter
O als nostres titulars de notícies... 