MARTÍ GARRIGA BALAGUER, GUIONISTA I ASSESSOR LEGAL D'ENDEUTATS
“En 8 anys els pisos han pujat un 180% i els sous un 18%. Pel que fa al deute acumulat per les famílies, es calcula que equival aproximadament a un 70% del PIB”
“Una persona amb una hipoteca de quaranta anys al 50% del seu sou està minant el seu futur i també el del seu país. Socialment equival a tenir un país d’esclaus”
“Em dic Martí Garriga i sóc advocat. Fa molt de temps que tinc molt clar que el nostre benestar està sustentat per la misèria de la majoria de la població mundial. Vaig estar tres o quatre anys viatjant pel món i vivint a diferents països i vaig tornar molt sensibilitzat pel que havia vist i amb molt de temps per llegir entre línies. Llavors van arribar el Ferran Vidal i l’Óscar Ramírez amb un feix de documentació i em vaig adonar que parlàvem el mateix llenguatge.“
“A mesura que el projecte va començar a créixer vam pensar que una associació d’usuaris de bancs i caixes podria ser un bon aliat. I així és com vam arribar a AICEC-ADICAE. Una mica més endavant, al Fòrum Social Català, vam descobrir Quepo, una fundació dedicada al vídeo social i amb un esperit amb el qual ens vam identificar. Llavors, vam constituir l’associació Debitas i vam engegar una coproducció a tres bandes que ens ha permet beneficiar-nos de la massa social i la documentació aportades per AICEC-ADICAE i de l’enorme professionalistat i els recursos tècnics i humans aportats per Quepo. “
“En 8 anys els pisos han pujat un 180% i els sous un 18%. S’estima que les empreses de la construcció acumulen més de 340.000 milions d’euros de deute. Pel que fa al deute acumulat per les famílies, es calcula que és equivalent a aproximadament un 70% del PIB. El que ha passat era una d’aquestes coses que tothom sap però que ningú vol veure. I ara va tot a tal velocitat que les dades queden obsoletes cada dia.“
“No hi ha una normativa europea que reguli els préstecs bancaris. Per tant, cada país té la seva pròpia legislació. A qualsevol país del món una hipoteca amb una quota superior al 40 ó 50% dels ingressos familiars es considera una aberració, fins al punt que a molts llocs és una pràctica que està prohibida per la legislació. A Espanya aquest 40 ó 50% és precisament la mitjana del que destinen les famílies a la hipoteca.“
“Una hipoteca a quaranta anys implica que acabes pagant dues vegades i mitja el valor de la casa. Una persona amb una hipoteca de quaranta anys al 50% del seu sou està minant el seu futur i també el del seu país. Socialment equival a tenir un país d’esclaus”.
“A Espanya, quan una família arriba al sobrendeutament només té una via legal, que és la via concursal. L’única llei a la qual poden acollir-se les famílies és una llei mercantil. La realitat dels qui intenten acollir-se a un procediment concursal acaba sent que els seus deutes hipotecaris mai no són paralitzats i tot el procés no fa sinó afegir una altra gran despesa a una estructura familiar que ja era insolvent abans. Aquesta gent acaba perdent la casa i conservant un deute impossible d’assumir per a tota la vida. Com es diu al documental, una llei pensada per resoldre problemes mercantils no pot resoldre problemes socials”.
“Al dret anglo-saxó existeix el que s’anomena dació en pagament, que obliga a acceptar com a pagament el bé amb el qual està gravat el deute. És a dir, que si jo tinc una hipoteca a la qual no puc fer front, puc anar al banc i entregar-los les claus de la meva casa i així es cancel·laria la hipoteca. “
“A Espanya els bancs estan començant a acceptar la dació en pagament en alguns casos, com ara els d’immigrants que volen retornar al seu país o les persones majors de 50 anys. Una dació en pagament amb gent jove, però, és ara mateix utòpica. “
“Existeixen dos tipus de sobrendeutament: l’actiu i el passiu. L’actiu és aquell que ve donat per un abús del sistema i una actitud irresponsable per part del ciutadà. El passiu es produeix quan una persona que abans era capaç de fer front als seus deutes deixa de ser-ho per causes com una separació o divorci, un accident o una situació d’invalidesa, la mort d’un dels membres de la família que aportaven els ingressos o la pèrdua del lloc de treball. Espanya és un dels pocs països d’Europa que no té una llei de sobrendeutament passiu.“
“Una llei de sobrendeutament passiu hauria de contemplar una major regulació de les entitats financeres, posar límits a la seva publicitat, contemplar la creació d’entitats amb capacitat d’exercir de mediadores entre deudors i acreedors i, sobretot, fomentar l’educació de les noves generacions. Aquí hem entrat per la porta gran al consum sense haver tingut l’evolució d’altres països i ens falta formació. L’educació ha de jugar un paper fonamental per tal de crear una cultura financera més responsable que contribueixi a evitar la repetició d’errors del passat.“
“El que ens ve al damunt no té equivalent amb res que s’hagi conegut abans. Més que la crisi econòmica, preocupa la crisi social que porta de la mà. El que més patiran seran els immigrants, la classe mitjana i els joves. Al final, la pròpia insostenibilitat del sistema ens forçarà a anar cap a un altre model de consum i una major presència del cooperativisme i l’associacionisme. Tot i que aquí no té tanta força com a altres llocs, és molt interessant el concepte de “decreixement”, una tendència que aposta per un decreixement voluntari i controlat de l’economia”.
“En 8 anys els pisos han pujat un 180% i els sous un 18%. Pel que fa al deute acumulat per les famílies, es calcula que equival aproximadament a un 70% del PIB”
“Una persona amb una hipoteca de quaranta anys al 50% del seu sou està minant el seu futur i també el del seu país. Socialment equival a tenir un país d’esclaus”
“Em dic Martí Garriga i sóc advocat. Fa molt de temps que tinc molt clar que el nostre benestar està sustentat per la misèria de la majoria de la població mundial. Vaig estar tres o quatre anys viatjant pel món i vivint a diferents països i vaig tornar molt sensibilitzat pel que havia vist i amb molt de temps per llegir entre línies. Llavors van arribar el Ferran Vidal i l’Óscar Ramírez amb un feix de documentació i em vaig adonar que parlàvem el mateix llenguatge.“
“A mesura que el projecte va començar a créixer vam pensar que una associació d’usuaris de bancs i caixes podria ser un bon aliat. I així és com vam arribar a AICEC-ADICAE. Una mica més endavant, al Fòrum Social Català, vam descobrir Quepo, una fundació dedicada al vídeo social i amb un esperit amb el qual ens vam identificar. Llavors, vam constituir l’associació Debitas i vam engegar una coproducció a tres bandes que ens ha permet beneficiar-nos de la massa social i la documentació aportades per AICEC-ADICAE i de l’enorme professionalistat i els recursos tècnics i humans aportats per Quepo. “
“En 8 anys els pisos han pujat un 180% i els sous un 18%. S’estima que les empreses de la construcció acumulen més de 340.000 milions d’euros de deute. Pel que fa al deute acumulat per les famílies, es calcula que és equivalent a aproximadament un 70% del PIB. El que ha passat era una d’aquestes coses que tothom sap però que ningú vol veure. I ara va tot a tal velocitat que les dades queden obsoletes cada dia.“
“No hi ha una normativa europea que reguli els préstecs bancaris. Per tant, cada país té la seva pròpia legislació. A qualsevol país del món una hipoteca amb una quota superior al 40 ó 50% dels ingressos familiars es considera una aberració, fins al punt que a molts llocs és una pràctica que està prohibida per la legislació. A Espanya aquest 40 ó 50% és precisament la mitjana del que destinen les famílies a la hipoteca.“
“Una hipoteca a quaranta anys implica que acabes pagant dues vegades i mitja el valor de la casa. Una persona amb una hipoteca de quaranta anys al 50% del seu sou està minant el seu futur i també el del seu país. Socialment equival a tenir un país d’esclaus”.
“A Espanya, quan una família arriba al sobrendeutament només té una via legal, que és la via concursal. L’única llei a la qual poden acollir-se les famílies és una llei mercantil. La realitat dels qui intenten acollir-se a un procediment concursal acaba sent que els seus deutes hipotecaris mai no són paralitzats i tot el procés no fa sinó afegir una altra gran despesa a una estructura familiar que ja era insolvent abans. Aquesta gent acaba perdent la casa i conservant un deute impossible d’assumir per a tota la vida. Com es diu al documental, una llei pensada per resoldre problemes mercantils no pot resoldre problemes socials”.
“Al dret anglo-saxó existeix el que s’anomena dació en pagament, que obliga a acceptar com a pagament el bé amb el qual està gravat el deute. És a dir, que si jo tinc una hipoteca a la qual no puc fer front, puc anar al banc i entregar-los les claus de la meva casa i així es cancel·laria la hipoteca. “
“A Espanya els bancs estan començant a acceptar la dació en pagament en alguns casos, com ara els d’immigrants que volen retornar al seu país o les persones majors de 50 anys. Una dació en pagament amb gent jove, però, és ara mateix utòpica. “
“Existeixen dos tipus de sobrendeutament: l’actiu i el passiu. L’actiu és aquell que ve donat per un abús del sistema i una actitud irresponsable per part del ciutadà. El passiu es produeix quan una persona que abans era capaç de fer front als seus deutes deixa de ser-ho per causes com una separació o divorci, un accident o una situació d’invalidesa, la mort d’un dels membres de la família que aportaven els ingressos o la pèrdua del lloc de treball. Espanya és un dels pocs països d’Europa que no té una llei de sobrendeutament passiu.“
“Una llei de sobrendeutament passiu hauria de contemplar una major regulació de les entitats financeres, posar límits a la seva publicitat, contemplar la creació d’entitats amb capacitat d’exercir de mediadores entre deudors i acreedors i, sobretot, fomentar l’educació de les noves generacions. Aquí hem entrat per la porta gran al consum sense haver tingut l’evolució d’altres països i ens falta formació. L’educació ha de jugar un paper fonamental per tal de crear una cultura financera més responsable que contribueixi a evitar la repetició d’errors del passat.“
“El que ens ve al damunt no té equivalent amb res que s’hagi conegut abans. Més que la crisi econòmica, preocupa la crisi social que porta de la mà. El que més patiran seran els immigrants, la classe mitjana i els joves. Al final, la pròpia insostenibilitat del sistema ens forçarà a anar cap a un altre model de consum i una major presència del cooperativisme i l’associacionisme. Tot i que aquí no té tanta força com a altres llocs, és molt interessant el concepte de “decreixement”, una tendència que aposta per un decreixement voluntari i controlat de l’economia”.
• sinopsi
• tràiler
• documental
• testimonis
• analistes
• equip
• projeccions
• comprar DVD
• com donar suport
• entrevistes
• premsa
• activa't!