RAJAGOPAL: “Satyagraha vol dir recerca de la veritat. Hi ha una veritat de la que ningú pot dubtar: l’evidència de la pobresa i la desigualtat. Del que sí que dubto és del meu paper com a líder i dels mètodes que utilitzem.”

Líder del moviment Ekta Parishad. La seva fe en la no-violència arrenca els anys 70, quan aconsegueix que un grup de dacoits (bandolers que lluiten per la justícia social amb mètodes violents) deposin les armes a Gwalior, ciutat on el 2007 comença la marxa. Malgrat la seva experiència, durant el trajecte Rajagopal lluita amb si mateix recordant-se que la lluita és un servei als altres i no pas una qüestió de vanitat personal.
    JILL: “La no-violència t’obliga a passar per un procés d’enfortiment interior”

Líder de les dones d’Ekta Parishad. Canadenca. Vinculada durant tota la vida amb moviments de caire marxista, a l’Índia descobreix la potència transformadora de la no-violència. Representa la tensió entre el pensament analític occidental i l’espiritualitat índia.
 
    RAMESH: “Sovint l’Estat sembla que no deixi cap altra opció que recórrer a les armes. Amb el Janadesh també pretenem crear un espai on es pugui repensar la fortalesa dels principis gandhians.”

Mà dreta de Rajagopal i principal negociador d’Ekta Parishad. Responsable de relacions internacionals i portaveu de l’organització davant dels mitjans de comunicació.
    ANITA: Membre de Gayatri Parivar, una organització religiosa que no entén l’espiritualitat sense la lluita per la igualtat social.
La recerca constant de la força interior l’ha ajudat a superar una vida plena de contrarietats. Per ella la marxa representa la síntesi de la lluita interior i la lluita col·lectiva.

 
    KUNJI LAL: De la tribu dels sora - una de les ètnies originàries de l’Índia - , és dipositari dels coneixements ancestrals del seu poble. Durant la marxa utilitza tot tipus d’herbes que recull pel marge de la carretera per guarir els malalts.
 
    SAROJ: Dona de 28 anys. Camina els 350 km tot i estar embarassada de 8 mesos. La seva fortalesa dóna exemple als altres participants. Ha deixat el seu marit i els 2 fills al poble, convençuda que la lluita per les terres és prioritària. Al fill que neixi tot just s’acabi la protesta li posarà el nom de Janadesh en record de la marxa.
 
    ASHRITA: Noia de 25 anys. És un clar exponent d’una dona sense terra i lluitadora. El seu poble va ser víctima de la violència maoista per negar-se a col·laborar amb ells. Tot i venir d’una àrea rural i tradicional, té una visió molt avançada de les relacions socials i humanes.
 
    RAMESH SINGH: Un dels últims bandolers de la zona de Gwalior. Partidari de la lluita armada, considera que les activitats d’Ekta Parishad i la lluita no-violenta són estratègies del poder per assimilar la dissidència. És carismàtic i profundament religiós. Tothom qui té un problema acudeix a ell per trobar una solució.
 
   
SAMBHU: Després de la mort del seu fill petit, abandona la familia i dedica la seva vida a l’espiritualitat seguint la tradició índia dels sadhus o ascetes errants. Al contrari que molts d’aquests rodamons, Sambhu considera que la religió comença per l’ajuda als més desfavorits.
 
    VIRENDRA: Delegat d’Ekta Parishad a Jaharkhand, un dels estats de l’Índia amb el percentatge més elevat d’indígenes desplaçats. La lectura de la Gita - llibre sagrat hindú - durant la seva joventut el va convèncer que la no-violència era l’únic camí per lluitar contra la injustícia.